2010/10/15

artícles de diaris/news articles

Reivindicació de l'equip Tous i Fargas
Entremig de l'aiguabarreig d'activitats que s'han desplegat aquests dies a Barcelona, destaca la setmana de l'arquitectura, que organitza anualment Arquinfad, associació adscrita al FAD (Foment de les Arts i del Disseny). Desconec si ha estat e
xpressament coordinat, però han coincidit, en un període relativament curt de temps, la setmana d'Arquinset, els premis de disseny ADI FAD, el festival eme3 d'arquitectura emergent, l'exposició dedicada a Javier Mariscal a la Pedrera i la d'EMBT-Benedetta Tagliabue a Casa Àsia. Un bon diagnòstic per a l'arquitectura i el disseny. ¿Que potser és cert allò que diu Javier Mariscal? «Prefereixo la quantitat que la qualitat». Aquests dies, la quantitat ha estat especialment significativa. Espero que la qualitat també estigui a l'alçada de les circumstàncies. No obstant, seguim trobant a faltar, enmig de tant periodisme sensacionalista, de tants debats de política poc il·lustrada i de notícies repugnants, més generositat per part de la premsa diària a l'hora de crear opinió entorn d'unes disciplines que, al cap i a la fi, acompanyen i conformen la vida dels ciutadans. No voldria que aquest article fos una crònica dels esdeveniments d'aquesta tardor amb relació al disseny i a l'arquitectura que, probablement, algun cronista escriurà, sinó que em centraré en una discreta exposició que el passat primer d'octubre s'inaugurà a l'espai Fòrum del FAD. Deu plafons ordenats a banda i banda de l'esmentat espai donen contingut a un breu recorregut per l'arquitectura de l'equip d'arquitectes Tous i Fargas, aquells que un conspicu col·lega anomenava irònicament Torras i Bages. A la banda dreta, l'obra feta conjuntament i, a l'esquerra, l'obra construïda per Fargas després de la traumàtica dissolució de l'equip. Els plafons de la dreta ensenyen unes obres fidels als postulats racionalistes -més a prop de Richard Neutra que del racionalisme de Josep Lluís Sert-, enfrontades, en clara bel·ligerància ideològica amb l'altra tendència prominent d'aquells anys, que aglutinava l'arquitectura coneguda com a regionalisme arquitectònic de l'Escola de Barcelona. Enfrontament que, anys més tard, anà perdent força. Sembla que, en les nits de Bocaccio, quarter general dels representants del regionalisme, circulaven rumors que, fins i tot, podria haver-hi algun nexe d'unió entre els dos bàndols. Quaranta fructífers anys Durant els anys que treballaren junts (1952-1992), l'equip Tous i Fargas apostà, decididament, per la modernitat i l'avantguarda en clau tecnològica. Eren uns anys en què el trencament amb l'arquitectura reaccionària de la postguerra no tenia una sortida fàcil. En aquest procés de trencament, Tous i Fargas foren fonamentals. Admiradors de Mies van der Rohe, de Neutra i de Buckminsterfuller, s'aventuraren a experimentar, malgrat les precàries condicions en què estava immers el país, amb elements modulars i industrialitzats, amb nous materials i noves formes estructurals. D'aquella precarietat en són testimoni unes fotografies en blanc i negre, de molt baixa qualitat, que il·lustren unes obres, moltes d'elles desaparegudes, que denoten l'actitud investigadora i optimista d'aquell despatx. La botiga George Jensen (Barcelona, 1957, i premi FAD d'interiorisme), la casa Ballbé (Barcelona, 1960), els edificis industrials per a la Dallant (Barcelona, 1963) i per a la Kas (Vitòria, 1964), la Banca Catalana (Barcelona, 1975) i el Banc Industrial de Catalunya (Barcelona, 1976) són alguns dels exemples de l'extensa obra dels anys en què els dos arquitectes treballaren plegats. Un cop dissolt l'equip, l'obra de Fargas, fent societat amb un dels seus fills, pren altres connotacions, esdevé més comercial i perd de mica en mica l'esforç de recerca i innovació dels inicis. Però el que sobta més de l'exposició és el fet que no aparegui el nom d'Enric Tous, llevat d'un petit rètol a peu d'alguns plafons. ¿Un oblit? ¿O l'afany d'esborrar el nom d'aquell que durant tants anys deixà una empremta radical, culta i moderna en la seva obra?
Beth Galí, Arquitecta. 

EL PERIODICO - Divendres, 15 de octubre del 2010

© 2010 BB+GG arquitectes | Información Legal